dimarts, 23 de febrer de 2016

LES REVISTES ACADÈMIQUES A LA CONCA DE BARBERÀ


La Conca de Barberà té una gran vitalitat en associacionisme de tota mena, en la vessant cultural destaquen els centres d’estudis, molts dels quals editen periòdicament una revista, en els seus orígens aquesta era editada en paper, algunes al llarg dels anys han desaparegut (Arrels, Apiera, Miscel·lània Solivellenca i Recull de Treballs), altres s’han mantingut com l’Aplec de Treballs (des de 1978), Reboll (des de 1993), Recull (des de 1993) i Podall (des de 2011) . Algunes se centren en una part del territori, com l’Associació Cultural Baixa Segarra, i altres en tota la comarca i fins i tot ampliant el seu abast fins a les Muntanyes de Prades, a excepció de Podall que té un aspectre més ampli i d’edita exclussivament en format electrònic. La majoria són d’humanitats i ciències socials, si bé la del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà (Reboll) es circumscriu, com diu el nom  d el’entitat,a les ciències naturals. Un dels reptes en l’era de la informació és la seva presència a internet, les capçaleres actives s’han adaptat als nous temps i el seu contingut es pot consultar a internet a través de diferents  llocs, uns en webs propis i altres en depositoris d’institucions, a Catalunya destaca RACO, creat i mantingut per un consorci d’universitats catalanes i la Biblioteca de Catalunya. L’instrument és magnífic perquè permet la consulta  gratuïta en línia d’articles  de publicacions de tota mena, recuperant la informació, per autor, títol i altres ítems. L’accès a la cultura ja no és en mans d’una minoria o d’uns especialistes, qualsevol ciutadà pot accedir a través de la xarxa a la base de dades, sense necessitat de registre previ, fins i tot es poden comptar les descàrregues de cada treball. Els centres d’estudis disposen de l’ajut de l’Institut Ramon Muntaner. Una altra de les característiques d’aquestes publicacions és la qualitat dels treballs, la majoria  passen un control i avaluació. RACO és útil pels estudiants d’ensenyament mitjà i superior, però també per a aquelles persones que vulguin aprofundir en el coneixement del passat dels pobles i ciutats on ha nascut o viscut, i esdevé una eina de recuperació de la memòria i enfortiment de la nostra identitat, també per mantenir els llaços amb els que han emigrat fora. Sols cal utilitzar-la i difondre-la, us animem a fer-ho, la cultura ens ha de servir per a que la societat evolucioni, tal com han fet altres països europeus, no ens podem quedar enrere.

Josep M. Grau i Pujol